lôf  lôf  [AF]

  1. s.m. mamifar salvadi carnivar, lat sient. Canis lupus, progjenitôr dal cjan, che pal solit al vîf in brancs, dispès presint ancje tes flabise el jeur a zic-zac al cor al cor e el lôf a pene che al gji pol stâ daûr (Dolfo Zorzut, No si devi mai ridi prime da la ore); "O compari lôf, cemût staiso?" e scomence la bolp, che e jere plui barone. "Di salût jo stoi benon, - i rispuint il lôf - ma no mi vergogni a dîus, al è culì trê dîs che no ai cercjât bocjade" (Luigi Gortani, La bolp e il lôf)
    1. (ancje fig.) in metaforis o paragons par dî di cdn. o di alc trist, che al fâs pôre"Anìn, po. Nol è mighe il lôf che ti mangje, ca dentri" (Gianni Gregoricchio, Îr e doman); "Ma jo, Heleni, no ai un parcè di vê pôre dai todescs". "Pal amôr di Diu, Sandri, no stâ sei frut… Cîr di vê pôre invezit, … che, chei là a son lôfs" (Maria Forte, Cjase di Dalban)
    2. (ancje fig.) in metaforis o paragons par dî di cdn. che al mangje tant e cun tante famjerin daur a sbasofiâ il risot tant che tancj lôfs (Giovanni Gortani, A la sagre di Mion)
  2. s.m. cjan di pastôr todesc o cjan di altre raze che si somee cul lôf salvadi
    Sin. cjan lôf , cjan lupin
  3. adi. plen di voie, brame, famPaulut, che al à une fam love, i dîs […] (AAVV, Lis aventuris di Paulut tal Ream Langobardorum)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • al lôf il cjan i mostre i dincj
  • al va a finîle mâl chel lôf che al à une sole tane
  • al vîf tant il jeur a jerbe che il lôf a cjar
  • ancje il lôf al cîr la sô cove
  • cjan nol baie di lôf
  • cualchidun di un côf bisugne dâjal al lôf
  • cuant che a son sposâts, il lôf ju à mangjâts
  • cuant che al nevee, il lôf al predicje
  • cuant che il lôf al devente vieli, i cjans i pissin intor
  • cuant che il lôf al jes dal so foran, o che al à sêt o che al à fam
  • cuant che si è cul lôf, si scuen urlâ
  • cuant che si fevele dal lôf, al capite
  • cuant che si nomene il lôf al è ca
  • cuant che tu viodis il lôf, no stâ lâ a cirî la ferade
  • cui che al va cul lôf al impare a urlâ
  • cui che si fâs piore il lôf lu mangje
  • cul lôf si è, cul lôf si urle
  • di un avâr tu puedis sperâ alc, di un lôf no stâ sperâ nuie
  • ducj a àn coraç cuant che il lôf al scjampe
  • e va tant la cjavre çuete, che il lôf le intope
  • fati piore e il lôf ti mangjarà
  • fi sôl: o mat o lôf
  • il lôf al mangje pioris contadis
  • il lôf no i domande al pastôr che i dei lis pioris
  • il lôf nol mangje il confin
  • il lôf nol mangje il tiermin
  • il zurament dal lôf se al dure une ore al dure trop
  • in câs di necessitât ancje il lôf al mangje moscjis
  • l'om che si fâs piore il lôf lu mangje
  • la fam a fâs jessi il lôf de tane
  • la muart dal lôf e je la fortune des pioris
  • la muart de piore e je la fortune dal lôf
  • malguvier al pas il lôf
  • muarte piore, fortune dal lôf
  • ni il cjalt ni il frêt il lôf no ju à mangjâts
  • ogni lôf al à il so côf
  • putrops lôfs a stan pôc a mangjâ une piore
  • trops lôfs a stan pôc a distrigâ une piore
  • trops lôfs tor di une piore le àn prest distrigade
  • ucii il cjan al lôf se tu vûs che no ti vegni cuintri