integri  /ìn-/  in|te|gri  [CO]

  1. adi. che nol à mancjancis o damse je restade integre, se no cressude, la dibisugne di autonomie come precundizion a un vivi decent e come categorie spirituâl (Antoni Beline, La eterne lote dai furlans); [...] frontons di Olimpie che, par tant sbecâts e mutilâts che a sedin, a son vonde integris par esprimi il lôr antîc messaç (Adrian Cescje, Viaç aes origjins dal Logos)
    Sin. intîr , intat , complet