infissîsi  in|fi|ssî|si  [CO]

  1. v.pron.intr. (ancje fig.) cressi di densitâttornâ a meti sul fûc [il lat di mandule cun aromis e amit] remenant fin che nol jeve il bol e al tache a infissîsi (Sandri Carrozzo, Menjar blanc)
    Sin. impenzî , impenzîsi , piâsi , cjapâ , infissî , penzîsi
  2. v.pron.intr. (ancje fig.) cressi di frecuence tal timp o tal spazitalpadis une daûr la altre che dopo si infississin intun troi di nêf tibiade e sporcje (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
  3. v.pron.intr. (ancje fig.) tacâ a vê elements che a son plui numerôs e plui dongje tra di lôril prât, a rosis, si infissìs di jerbe (Argeo, Roses di pradarie); chel baticûr lontan si infissive di sunsûrs, di suscj, di sangloçs (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. impenzîsi , penzîsi , infoltîsi , jemplâsi