implenîsi  im|ple|nî|si  [CO]

  1. v.pron.intr., v.pron.tr. (ancje fig.) fâ deventâ plen se stes, une part di se stes, alc par se stes o cun reciprocitât, sedi di alc di materiâl che di imateriâl"… che scusi, mi met un altri dêt…" (si implenìs la tace) (Pieri Somede dai Marcs, Ursule)
    Sin. jemplâsi , colmâsi , implenâsi , plenâsi
    1. (iperb.) mangjâ o bevi une vore
  2. v.pron.intr. (ancje fig.) deventâ plen o vê alc in grande cuantitât, sedi di alc di materiâl che imateriâli miei voi e àn scomençât a implenîsi di lagrimis di consolazion (Arturo Feruglio, El sardelon); il paîs si è implenît di soldâts (Pieri Somede dai Marcs, Sant Simon: 28 di Otubar 1917)
    Sin. jemplâsi , colmâsi , colmenâsi , cjariâsi , cjamâsi , implenâsi
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl