implenîsi
im|ple|nî|si
[CO]
-
v.pron.intr., v.pron.tr.
(ancje fig.)
fâ deventâ plen se stes, une part di se stes, alc par se stes o cun reciprocitât, sedi di alc di materiâl che di imateriâl:
"… che scusi, mi met un altri dêt…" (si implenìs la tace) (Pieri Somede dai Marcs, Ursule)
Sin. jemplâsi
, colmâsi
, implenâsi
, plenâsi
-
(iperb.)
mangjâ o bevi une vore
-
v.pron.intr.
(ancje fig.)
deventâ plen o vê alc in grande cuantitât, sedi di alc di materiâl che imateriâl:
i miei voi e àn scomençât a implenîsi di lagrimis di consolazion (Arturo Feruglio, El sardelon);
il paîs si è implenît di soldâts (Pieri Somede dai Marcs, Sant Simon: 28 di Otubar 1917)
Sin. jemplâsi
, colmâsi
, colmenâsi
, cjariâsi
, cjamâsi
, implenâsi