graciant Idiu    [CO]

  1. loc.av., loc.inter. formule che si dîs dongje de declarazion di alc positîf, par dâi merit a Diu e, in mût implicit, domandâi che lis robis a ledin ben ancje in avignîcuant che al fo jessût ancje l'ultin cjar, Vigjut strac si tirà dongje sô sûr: «Ghine, graciant Idiu, al è finît» (Pieri Menis, Il testament); cumò, graciant Idiu, no nus mancje il pan e il companadi (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont)
    Sin. gracie a Diu , graciant il Signôr , graciant Diu
Components: