galup  /-ùp/  ga|lup  [CO]

  1. s.m. fantat o zovin che si compuarte mâl, cence rispiet o ancje che al fâs robis ilegâlsdoi galups del paîs / e lu àn inzingherât / di menâlu pal mont. / Lui che al ere toront, / al acetà il partît, sence savê / ne il parcò, ne il parcè... (Pieri Çorut, Un secjemerindis); a jerin resistents come fîs di contadins cun musis blancjis e rossis come miluçs di Sierade e a sbrissavin jù ancje lôr cui galups plui sbrenâts dal borc, a sbridinâ vistîts, a pestâ cjaveçâi (Maria Forte, Cjase di Dalban); “Se al va predi to fi, a puedin lâ ducj i galups di Vençon” (Antoni Beline, La fabriche dai predis)
    Cfr. birbant , bricon , baron
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl