galup
/-ùp/
ga|lup
[CO]
-
s.m.
fantat o zovin che si compuarte mâl, cence rispiet o ancje che al fâs robis ilegâls:
doi galups del paîs / e lu àn inzingherât / di menâlu pal mont. / Lui che al ere toront, / al acetà il partît, sence savê / ne il parcò, ne il parcè... (Pieri Çorut, Un secjemerindis);
a jerin resistents come fîs di contadins cun musis blancjis e rossis come miluçs di Sierade e a sbrissavin jù ancje lôr cui galups plui sbrenâts dal borc, a sbridinâ vistîts, a pestâ cjaveçâi (Maria Forte, Cjase di Dalban);
“Se al va predi to fi, a puedin lâ ducj i galups di Vençon” (Antoni Beline, La fabriche dai predis)
Cfr. birbant
, bricon
, baron