frambue
/frà-/
fram|bue
[CO, TS]
-
s.f.
bot.com., gastr.
soredut cun valôr coletîf, pomule che di forme si somee cu la more, colôr rose che al tire sul ros e sul viole, de plante Rubus idaeus:
si preparave in Cjargne la conserve di frambue (Achil Telin, La Patrie Ladine, I, 2);
cerniculis e frambue no 'nd è plui. / Moris? Ancje lis moris son finidis (Enrico Fruch, In Studene)
Var. muiee
, frambuè
, sdroghe
-
plante che e fâs chês pomulis, lat. sient. Rubus idaeus:
a cjapâ su morucules / e a sbridinâsi jù / pai sterps di frambue / e a ridi ducj sudâts! (Gina Marpillero, Se al plûf, o pûr neulât)
Sin. frambolâr
-
s.m., adi.
[CO, TS]
enol.
sorte di vît di divignince americane, lat.sient. Vitis labrusca
Sin. american
, freule1
, frambul
, frambulin
-
s.m.
sorte di ue e di vin, dolç e profumât di freule, che a vegnin di chê vît
-
s.m.inv., adi.inv.
colôr rose che al tire sul ros o sul viole