feston
/-òn/
fes|ton
[CO]
-
s.m.
decorazion fate come une zoie lungje o une fasse lungje di rosis, frascjis o di cjarte o in câs di altri materiâl, che si picje di un pont avonde alt a di un altri tes fiestis:
ferâi, mocui, balons / picjâts pai mûrs, pes puartis, pai balcons, / e da dutis lis bandis / e svintulin festons, / e pendolin ghirlandis... / In sumis al è dut ben sistemât (Pieri Çorut, Une gnove citât in Friûl - Il velion);
chê sitât jara duta in fiesta; grancj festons di orâr e un grun di ghirlandis di rosis jarin pa li contradis, parsè in chê dì doveva sposâsi la fia dal re (Ranieri Mario Cossâr, Il 'sinar dal re)
Cfr. ghirlande
, zoie
, corone
-
s.m.
ramaç lunc di plante cun tantis rosis o pomis:
dai balcons [de cusine] si viodin filârs di vîts e festons di garofui. Fantats e fantatis del paîs e stan cjacarant, lavorant, fasint l'amôr... (Antonio Pozzo, La sagre di Orsarie)
-
s.m.
(fig.)
cualsisei robe lungje e picjade ad alt:
no parial bon / a viodi un biel feston / di musets e salams, e ogni salam / la sô rame di orâr? (Pieri Çorut, A Olinto Vatri colpe Toni Vendram che si lauree in midisine)