feston  /-òn/  fes|ton  [CO]

  1. s.m. decorazion fate come une zoie lungje o une fasse lungje di rosis, frascjis o di cjarte o in câs di altri materiâl, che si picje di un pont avonde alt a di un altri tes fiestisferâi, mocui, balons / picjâts pai mûrs, pes puartis, pai balcons, / e da dutis lis bandis / e svintulin festons, / e pendolin ghirlandis... / In sumis al è dut ben sistemât (Pieri Çorut, Une gnove citât in Friûl - Il velion); chê sitât jara duta in fiesta; grancj festons di orâr e un grun di ghirlandis di rosis jarin pa li contradis, parsè in chê dì doveva sposâsi la fia dal re (Ranieri Mario Cossâr, Il 'sinar dal re)
    Cfr. ghirlande , zoie , corone
  2. s.m. ramaç lunc di plante cun tantis rosis o pomisdai balcons [de cusine] si viodin filârs di vîts e festons di garofui. Fantats e fantatis del paîs e stan cjacarant, lavorant, fasint l'amôr... (Antonio Pozzo, La sagre di Orsarie)
  3. s.m. (fig.) cualsisei robe lungje e picjade ad altno parial bon / a viodi un biel feston / di musets e salams, e ogni salam / la sô rame di orâr? (Pieri Çorut, A Olinto Vatri colpe Toni Vendram che si lauree in midisine)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl