falç
falç
[CO]
-
s.f.
imprest di contadins cuntun mani lunc di len, di podê cjapâ cun dôs mans, e insom une lame lungje e fine, doprât pal plui par seâ jerbe:
contadins che van svelts in campagne / cu la pale o la falç su la schene (Zaneto, Un cuarantevot)
Sin. falcet
, falçut
Cfr. sesule
, falçâr
, cruchigne
, mantie
-
ancje in riferiment dome ae lame di metal di chel imprest:
a jerin tancj vecjos che di ca e di là dai stai a guçavin lis falçs (Marta Vezzi, Orias, la maravee cuntun sôl abitant)
-
(ancje fig.)
tant che simbul di alc che al see, che al taie, che al fâs murî, in particolâr tant che atribût de personalizazion de muart:
no si è sigûrs ni a jessi strumîrs ni çambarlans parcè che la falç che ti çoncje no à colôrs e ti pues spietâ daûr di ogni cjanton (Carlo Tolazzi, La salamandrie tal fûc)