falç  falç  [CO]

  1. s.f. imprest di contadins cuntun mani lunc di len, di podê cjapâ cun dôs mans, e insom une lame lungje e fine, doprât pal plui par seâ jerbe:  contadins che van svelts in campagne / cu la pale o la falç su la schene (Zaneto, Un cuarantevot)
    Sin. falcet , falçut
    Cfr. sesule , falçâr , cruchigne , mantie
    1. ancje in riferiment dome ae lame di metal di chel imprest:  a jerin tancj vecjos che di ca e di là dai stai a guçavin lis falçs (Marta Vezzi, Orias, la maravee cuntun sôl abitant)
    2. (ancje fig.) tant che simbul di alc che al see, che al taie, che al fâs murî, in particolâr tant che atribût de personalizazion de muart:  no si è sigûrs ni a jessi strumîrs ni çambarlans parcè che la falç che ti çoncje no à colôrs e ti pues spietâ daûr di ogni cjanton (Carlo Tolazzi, La salamandrie tal fûc)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl