fâ lusôr    [CO]

  1. loc.v. iluminâ:  dut al è cuiet e nome lis dôs lampadinis de lûs publiche a fasin lusôr (Pieri Menis, Lis leiendis di Buie); chel devant al puartave il ferâl par fâ lusôr e chei altris ducj daûrji, come pioris cul fedâr (Jolanda Mazzon, Fûr di timp)
  2. loc.v. fâsi notâ par cualchi carateristiche positive:  E je une anade che no je stade caraterizade di tantis jessudis discografichis, ma cualchidune e fâs lusôr pe sô cualitât e frescjece (Mauro Missana, Musiche, al torne il "grunge")
  3. loc.v. favorî un moroseç:  soi bon di fâ l'amôr / e ancje di fâ lusôr (Pieri Çorut, La mê biografie)
    1. jessi dongje di doi che a morosin cuant che a varessin miôr di jessi bessôi:  si murmuiavin tra di lôr fevelant in todesc, jo no capivi: - gut, gut, ja, ja, schön, schön… — chel che o capivi ben l'jere… di fâ lusôr (Emilio Nardini, La Signorine Mie)
Components:
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl