escursion  /-òn/  es|cur|si|on  [CO]

  1. s.f. jessude o piçul viaç, par sport, ricercje sientifiche, istruzion, ricrei, plasê e v.i.[il naturalist Grazian Valon] al continue scuasin cun l'ardôr che al veve di zovin a racolzi, a fâ escursions, a studiâ e notâ, a piturâ, e a scrivi (Achil Telin, La Patrie Ladine, I, 2); amante de nature, e cjate ristôr psicofisic in mont, fasint escursions, feradis e cjaminadis cu lis gjaspis (Erika Adami, Feminis furlanis fuartis. Il profîl di Stefania Sarnataro)
  2. s.f. [TS] mec. mudament di posizion massim che al pues fâ un element mobil di un dispositîf mecanic
    Cfr. corse , zûc
  3. s.f. [TS] fis., meteor. viôt escursion termiche
Polirematichis e espressions idiomatichis