dovent /-è-/ do|vent [FÛ]
-
av.
in chel lûc:
al è ben vêr, che in chist, a fo prudent / che al era umign, e feminis dovent (Eusebi Stele, La crudeltât, la tirania di Amôr);
no vedêsu cu dovent cu si passa una roia e dovent cu lu passâ è sigûr, sicu sarès a dî dal vât, la aga cor imburida (Zuan Batiste Donât, Al signôr Nastâs Carp di Siest, amalât)
Sin. là
Var. dovenci , dovenç , doventri
Cfr. dulà