distac  /-àc/  dis|tac  [CO]

  1. s.m. (ancje fig.) azion e risultât dal distacâ o dal distacâsi, dal separâ o di separâsiil to nuviç ti ame, / il to nuviç ti clame… / Ma chest pal to papà e pe tô mame / l'è un distac dolorôs (Pieri Çorut, Par lis gnocis Campiut-Fabris); a nô nus mancje chest timp di preparazion, il spazi e il distac tra la cuotidianitât e il moment straordenari de esperience religjose (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont)
    Sin. division , separazion
  2. s.m. (ancje fig.) distance jenfri doi o plui elements, soredut tant che vantaç intune competizionae ultime di Avost il fantat al vinceve a Tresesin cun distac la corse di Sante Filumene (Alan Brusini, Come tai romançs)
    Sin. distance
  3. s.m. distance psicologjiche, emotive, sentimentâl e v.i.[…] sot i voi tremolants e svagâts des stelis che a cjalavin cun distac lis strussiis e lis tristeriis dai oms (Roberto Ongaro, Il muc); denant di situazions pericolosis e une vore dificilis si pues provâ distac emozionâl, altris voltis denant di une stupidagjine si pues tremâ di pôre (Franc Fari, Il cjâf dai furlans)
    Sin. distance