disfurnî 
          
      dis|fur|nî 
      [CO]
      
        
        - 
v.tr.
(ancje fig.)
gjavâ i furniments, ce che al fâs biel o che al fâs funzionâ alc: 
Zuan al jere il sorestant di ducj i aparaments de glesie. Al furnive e al disfurnive i altârs (Maria Forte, La rive di Sant Pieri); 
a començavin Pasche vinars sant, cuant che a disfurnivin la cjase dai creps e des padielis, che a tiravin jù i cjaldîrs [par lavâju] (Riedo Pup, Zuan Gjeremie); 
[la emigrazion] e à disfurnît di energjiis vivis e di fuarcis inteligjentis e creativis cjasis e borcs (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont)
Sin. sfurnî
, disaparâ
, disparecjâ ipon.
, dispueâ ipon.
, disvistî ipon.