diaree  /-rè-/  di|a|re|e  [CO, TS]

  1. s.f. med. malstâ intestinâl cun defecazion incontrolade e licuidedal spavent i è vignût la diaree (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1833); o jeri in infermarie, plen di diaree (Checo Tam, Neapolis)
    Sin. mâl di flus , mâl dal flus , dissentarie , scorence , discorence , flus di vintri
    Var. diree
    Cfr. cagot , scagot , cagarele , scagarele , cjoarole , cagaite , scuacare , scuacuare , sbitiarole
    1. cuantitât di escrements licuits mandâts fûr par chel malstâ