dôs1  dôs  [FO]

  1. adi.num., pron.num. viôt doi la biondine e jentrà te sale in compagnie di dôs amiis (Roberto Ongaro, Cretevierte); lôr a jerin lâts vie in cuatri, doi fradis e dôs sûrs (Jolanda Mazzon, Di là de rêt)
  2. s.f.pl. la seconde ore daspò di misdìa Udin al veve scugnût spietâ fintremai mieç bot che e partìs la coriere pal paîs, là che al jere rivât dome tor dôs (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs)
    Sin. cutuardis , dôs dopomisdì
    1. la seconde ore daspò di miezegnottor dôs al sierà i voi, ma par tant che si voltàs e che si tornàs a voltâ sot de plete nol rivà a indurmidîsi (Amedeo Giacomini, Tal ospedâl)
      Sin. dôs di matine , dôs di gnot