dâ la man    [AF]

  1. loc.v. strenzi la man drete di cdn. par salût o par sierâ un acuardi o fâ pâsnol saveve che la sô morose di tancj agns prime e jere alì. Al restà fer un biel pôc e… cjo mo: dôs lagrimonis i sbrissarin jù pe muse rusine: «Sofie! … Tu sês simpri tu!» Nol olsave dâi la man, nol olsave lâi dongje (Pieri Menis, Sot il puarti); "Cjar siôr mus," respuindei, "simpri un onôr / di podê stâ cun lôr: / fin che sin vîfs o vin di fâle ogni an: / soi di peraule, che mi dei la man" (Pieri Çorut, Il mio tratament)
Components: