cjavôr  cja|vôr  [BF]

  1. s.m. recipient bas e larc, di dovis, pal lat[la bolp] e petà par chest un salt in mût di rimpinâsi sù, ma e rivà nome a scjassâ il cjavôr e a fâlu ribaltâ sul pedrât sot vie (Renzo Balzan, La bolp, il lôf e la arcje dal Slessar)
    Cfr. podin , podine , mastel , mastele