brute fin    [CO]

  1. loc.s.f. brute maniere di murîla brute fin di Rico [suicidât] e pesave sul lôr cûr; chê muart e veve butade une magle su la famee, che nome il timp al varès podût scancelâ (Pieri Menis, A uciei cu lis archetis); ancje se no podeve dî di sei la sô morose, no veve pôre di fâsi viodi vaî parcè che al faseve tant dûl cun chê brute fin [copât scurtissât] e tancj di lôr si suiavin lis lagrimis (Jolanda Mazzon, Di là de rêt)
Components: