brombarie /-bà-/ brom|ba|ri|e [BF, TS]
-
s.f.
bot.com.
arbul che al fâs i bromps, lat. sient. Prunus domestica, soredut de var. damascena:
[il frut trasformât in uciel] al tacà a svualâ viers cjasa sô. Rivât che al fo al le suntuna brombaria inta cort e al tacà a cjantâ (Popolâr - Giovanni Tavoschi, Il capinero - Racconti popolari friulani IV)
Sin. brombolâr , ciespâr , brombâr , brugnulâr , brundulâr