braçadure
/-ù-/
bra|ça|du|re
[CO, TS]
-
s.f.
tecn.
ognidune des dôs parts principâls dal cjar formade di un pâr di ruedis cul stes as e di chei altris tocs cometûts cun chel as:
cjoltis ben lis misuris / si met dongje il cjarpint, lis braçaduris, / il scjalâr, il tamon / e il cjaruç al è pront (Enrico Fruch, I zugatui);
il cjaruç si jere ridusût dut scloteât e dut scridelît: lis stangjis a començavin a clopâ, lis ruedis a discentrâsi e a ingriviâsi, la braçadure a zighiâ (Dino Virgili, Il cjaruç dai Bas)
Sin. bâr
Var. bracidure
-
s.f.
(fig.)
ognidune des dôs parts dal cuarp, une dongje des articolazions dai braçs, une dongje des articolazions des gjambis
-
(fig., ancje scherç.)
i doi braçs
-
s.f.
pilon di puint e part di puint che e sta su di un pilon
-
s.f.
misure cjapade a braçs, cuantitât di robe misurade a braçs, soredut di tiessûts:
ce braçadure i vuelie par dodis cjamesis di om? (Giulio Andrea Pirona, Ercole Carletti, Giovanni Battista Corgnali, Il Nuovo Pirona)
-
(fig.)
entitât, impuartance di alc o di cdn.