biele stagjon    [CO]

  1. loc.s.f. timp dal an cuant che al è plui dispès soreli e timp cjalt, duncje la Vierte, soredut la seconde part de Vierte, e l'Istâtal sintì che la biele stagjon e finive, al cjalà la ploie, si viodè dut bagnât, su la strade, là che cualchi fuee e scomençave a marcolâ (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); te biele stagjon a jerin freulis di bosc di racuei, a jerin foncs di cirî e tant ce cjalâ e scuvierzi su chê mont incjantade (Roberto Ongaro, Cretevierte)
    Sin. buine stagjon
Components: