bevadôr be|va|dôr [CO]
-
s.m.
piçul recipient pe aghe tes scjaipulis dai uciei:
lis mês alis son dibant. / Ca ogni dì la stesse storie: / un saltut, l'è il bevadôr, / un saltut, la mangjadorie, / e tal cûr simpri dolôr (Emilio Nardini, Il presonîr)
Sin. bussul - s.m. viôt bevidôr : no crodit che, par dâvi chist recuart, / jo vi tegni in concet di bevadôr (Eusebi Stele, Al è, signôr Carlesc, chel vostri mâl)