bevidôr be|vi|dôr [CO]
-
s.m.
cui che al bêf, soredut che al bêf alcolics o bevandis:
denant de birarie dal Müller, cognossude in dut il contor, cjadreis e taulins plens di bevidôrs de famose bire nere che al faseve chel siôr (Pieri Menis, Une letare par Bepo);
Gjovanin al olmave lis musis di chei altris bevidôrs, ducj ator di lui. Nol jere un che a nol fos cjoc (Raffaele Serafini, Drink)
Var. bevadôr
- grant mancjadôr, trist bevidôr