bacanâl
ba|ca|nâl
[CO]
-
s.m.
[CO, TS]
religj., stor.
ancje tal pl., fieste, celebrazion dionisiache:
i nestris vecjos a invocavin alore ancje Baco, il Dio dal vin, e a onôr so fasevin ciertis fiestis che disevin Bacanâi (Valentino Ostermann, Carnevâl)
-
s.m.
situazion li che e je une ligrie fûr di misure di plui personis, soredut bevint, ridint, cjantant cence tignîsi, in câs ancje cun azions erotichis:
il bacanâl al dure trê dîs e al finìs cun flums di vin e ruts e int che e bute fûr (Checo Tam, Mismàs)
Cfr. bacan2
, fraie
, fraiade