albare  /àl-/  al|ba|re  [CO, TS]

  1. s.f. bot.com. arbul de famee des Salicaciis, lat. sient Populus tremula o in cualchi câs Populus albaa i vevin tignût dovôr frassins e samars, nuiârs e castignârs, un pâr di albaris, un solen (Nelso Tracanelli, L'arbul di Nodâl)
    Sin. pôl salvadi , tremul , albar
    Cfr. pôl1 , pôl blanc