aiutant  /-ànt/  a|iu|tant  [CO]

  1. s.m. ancje in funz. di adi., cui che al à la incjarie di judâ cdn. che al à une funzion o une responsabilitât plui alteo viôt il gjenerâl e il so aiutant che tal curtîl a smontin dai lôr cjavai (Pieri Somede dai Marcs, Sul prât Soreli); lu destinarin aiutant capelan di Ganis e sorestant spirituâl dai vecjos e dai malâts di polmons (Antoni Beline, Pre Pitin)
    Sin. aiût , assistent , colaboradôr