a dute vôs    [CO]

  1. loc.av. fevelant, zigant, cjantant e v.i. cun fuarce, ancje cun dute la fuarce che si rivecualchidun al jere vignût fûr sul balcon daviart e impiât, e al clamave a dute vôs: "Luisa!" (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); al scomence a berlâ a dute vôs: «Int, i laris! Cjapaitju!» (Meni Ucel, I laris); al cjantave il Paternoster a dute vôs e bocje tonde come un predi sul altâr (Alan Brusini, Come tai romançs)
    Sin. a plene vôs , a plene gole
Components: