zî  zî  [FO]

  1. v.intr. (oc., or., merid., ant., var.) viôt a erin zûts pal mont sio fîs, a vevin fat fortuna, a i mandavin bêçs par che al lassàs [di lavorâ], che al era massa vecju par zî ator pa li vili (Novella Cantarutti, Il stagnin); montâ in machina e zî via (Stiefin Morat, Donald dal Tiliment); prime che a vignìs fat l’ultin toc da la strade dal Bosc di Manesse, a zevin dilunc sù il canâl (Benvenuto Castellarin, Li rogassions a Roncjis); A zin, a zin! / Dulà? Dulà? / Robâ! Robâ! (Popolâr - Dolfo Carrara, Raccolta folcloristica (Gorizia - città)); che avês la vite, e il zî plui cu mai leri (Tomâs Sabadin, In laude des zentildonis dal Friûl)