vuêt  vu|êt  [FO]

  1. adi., s.m. (var.) viôt vueit si metin a lavorâ intor da gnove glesie e dal gnôf convent e lassin bandonât e vuêt el convent su la mont di Sant Valantin (Dolfo Zorzut, El priôr dal convent di Sant Valantin e el diau); e strinzeva i pugns, e cjalava denant di se cun doi voi stralunâts, come par cirî nel vuêt e nel silenzi lontan la sperança (Federigo Comelli, Il me paîs)