vergonze  /-ò-/  ver|gon|ze  [FO]

  1. s.f. (var.) viôt vergogne sêso deventât mat a dâi in cheste forme ae vuestre femine. Ce diaul di vergonze! (Ermes di Colorêt, II, 133); il puor contadin lava via cun la fan, la vergonza, e l'aviliment (Federigo Comelli, Il me paîs); al someave un omenut cjoc poiât, a gjambis a larc, tor il mûr, sence nissune vergonze di ce che al mostrave (Maria Forte, Il vecjo famei)