vergognâ ver|go|gnâ [BF]
-
v.tr.
tratâ cdn. in mût che al pierdi il rispiet, l'onôr, fâ che cdn. al pierdi il rispiet, l'onôr, soredut pandint o rimarcant une sô colpe:
i blestemadôrs e i scandalôs a jerin condanâts de «vicinie» a jessi leâts ae berline, su la place, par une o plui fiestis, par che il popul, lant aes funzions in glesie, al podès vergognâju (Pieri Menis, Lis leiendis di Buie)
Sin. svergognâ
Var. vergonzâ
Cfr. umiliâ