valâ va|lâ [BF, TS]
-
v.tr.
agr.
(ancje ass.)
lavorâ i grans cu la val, scjassantju in maniere che la semence, che e pese di plui, si poi jù e la bule e svoli vie:
il contadin al devi ancje valâ, pulî e preparâ (Josef Butaçon, Il furlan. Almanac del an 1877)
Sin. vandi , svalâ