urdiment
/-ènt/
ur|di|ment
[CO, TS]
-
s.m.
tess.
complès dai fîi fissâts tal telâr:
la spuele e coreve ca e là jenfri l'urdiment, come se ves vût il fûc di Dio intorsi (Luigi Gortani, La ospitalitât)
Sin. urdît
, urdidure
Var. ordiment
-
s.m.
(fig.)
complès di elements, pal solit ordenâts o indreçâts a un fin
Sin. urdît
, urdidure
-
s.m.
[CO, TS]
let., mus.
complès dai elements essenziâi di une opare leterarie o musicâl
Sin. urdît
, urdidure
-
s.m.
(fig.)
azion di urdî, di fâ alc di scuindon e di negatîf, in dam di cdn.:
[…] / cu la bave sui lavris de madrigne, / al urdiment dei guais interessade (Toni Broili, I trucs furlans. Ombre di lunari par l'an 1851)
Sin. urdidure