unâr  u|nâr  [AF, TS]

  1. s.m. bot.com., marang. (var.) viôt olnâr al domandà parcè che i no taia i bârs de noglârs, i unârs, i spincs, e in sio louc i no met melârs, cocolârs, morârs, ceresârs (Giuseppe Malattia della Vallata, Al Signour e Sant Piere in Valcelina)