olnâr  ol|nâr  [AF, TS]

  1. s.m. bot.com. non comun des plantis dal gjenar Alnussgrisui di buere a cisicavin tes fueis e i olnârs dal riul si smenavin come animis in pene (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); a disin che il Rusignûl al stedi vulintîr tai cisons di olnâr e noglâr a ulà che al cres ancje l'urtiçon (Alan Brusini, Mestris cjantôrs); la aghe dal Orzelât e jere lusinte tal mieç dai venceis e dai olnârs (Maria Forte, Chel svampît di 'Sefut)
    Var. âl , aul , aunâr , aonâr , onâr , ornâr , unâr , jeusse
    1. marang. len di chei arbui, tenar e lizêr[lis mascaris] a vignivin fatis cun lens tenars de zone: vencjâr, olnâr, pôl (Erika Adami, Mascaris che a contin il Carnevâl in Friûl)
Polirematichis e espressions idiomatichis