tratîf tra|tîf [BF]
-
adi.
che al à atrat, incjant, che al riclame atenzion, interès:
la bandiere de Filologjiche che e ripropon la cussì clamade acuile di Bertrant, e jere pôc adate [...] ma o soi partît di li par fâ un dissen che al fos plui tratîf e inmagant (Walter Tomada, Zorç Jus, l'inventôr de nestre bandiere di vuê)
Var. atratîf