trapolâ tra|po|lâ [CO]
-
v.intr., v.tr.
preparâ une trapule, un imbroi o alc di platât:
"Provis? Lassait fâ di me, vô, santule." "Ah! Se a las drete, se a las drete!" "Voi vie svelt, par che nissun nus viodi a trapolâ insieme..." (Anute Fabris, A passe la scalmane)
Cfr. tramâ -
v.intr., v.tr.
fâ une azion in sens gjeneric, indefinît:
Rita lu veve sintût a trapolâ e a bati tal curtîl, ma no veve nancje la idee di ce che al cumbinave (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
Sin. cjossolâ