trabascjâ
tra|bas|cjâ
[CO]
-
v.tr., v.intr.
dî o fevelâ in maniere pôc clare, mangjant lis peraulis, o in ogni câs in maniere che no si capìs:
il sclâf al veve slungjade la man sul banc dal usurâr e, gafât un fas di bêçs, al veve tacât a trabascjâ tal so lengaç e a fâ sconzûrs cun cuars di dêts e messedaments di mans (Alviero Negro, L'usurâr);
lui al lave indevant a protestâ e nancje no si capive trop ce che al trabascjave (Jolanda Mazzon, Di là de rêt);
"O ai vût mâl", al trabascjà Pieri, "ai butât fûr, o ai mangjât vadì masse a la svelte, e il cjalt al à di vêmi fat reazion..." (Amedeo Giacomini, Tal ospedâl)
Cfr. barbotâ
, murmuiâ
, bradascjâ
Proverbis:
- cuant che a ven la burascje, il diaul al trabascje