stradâl  stra|dâl  [AF]

  1. adi. de strade, che al à a ce fâ cu la strade o cu lis stradisil tunel stradâl al jere dibot paralêl a chel feroviari (Agnul di Spere, Fieste di inaugurazion); un zovin muart in incident stradâl (Checo Tam, Il testemoni)
    Sin. di strade
  2. s.m. strade grandeun automobil al seave di lûs il stradâl là sù insom (Dino Virgili, Pôre tal nuie…); sul ingrès dal stradâl de Rimembrance, e je stade taiade la curdele tricolôr (Pieri Somede dai Marcs, Lis nestris rosis)
    Sin. stradon , viâl
  3. s.f. viôt polizie stradâl