sielzût  siel|zût  [AF]

  1. p.pass., adi., s.m. (var.) viôt sielzi , viôt sielzisi o ai podût verificâ che i atôrs sielzûts no dome a jerin ecelents ma che a vevin ancje un potenziâl par svilupâ une relazion straordenarie tra di lôr (Fabian Ros, Interviste cun Ignacio Vilar); i ebreus a pensin di jessi il popul sielzût di Diu (Franc Fari, Il cjâf dai furlans)
    Sin. selezionât
    Var. sielt