serât  se|rât  [FO]

  1. p.pass., adi. (var.) viôt sierât lu mâr, grant timp di turcs tiranizât / e di corsârs serât sot la lôr clâf (Jaroni Blancon, Su nô no volìn jessi solamentri); [...]. Nus pareve un infier / stâ serâts in chê scuele, a nô fruts, che i bramavin / dome lâ tal soreli, in zîr dut cuant il dì (Lodovico Querini, Al gno mestri)