scjalinade  /-nà-/  scja|li|na|de  [AF]

  1. s.f. schirie di scjalinsvot trâfs di sîs metros l'un poiâts sul mûr dal palaç che a rivavin fin ai barcons dal prin plan e tignûts adun e insiemi leâts cun mieç morâl di breoncin di peç, a fasevin la grant scjalinade là che noaltris [scuelârs] o sin saltâts sù [par fâ la fotografie] (Pieri Somede dai Marcs, Ce sdrumade)
  2. s.f. scjale grande, spec. in palaçs, cjistiei, vilis, glesiis e v.i.sul pat de scjalinade, denant dal municipi, a jerin lis autoritâts tal mieç di une cise di bandieris (Pieri Menis, Sul agâr); a Clausêt a fasevin in zenoglon dute la scjalinade de glesie (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. scjale1