scarabatul1  /-bà-/  sca|ra|ba|tul  [AF]

  1. s.m. (spres., var.) viôt grabatul su la puarta a comparivin subita i fruts devant di ducj, simpri i prins cuntuna montagna di scarabatui [di vendi ae peçotarie] (Anna Bombig, Personaçs di altris timps)