scandalôs  scan|da|lôs  [CO]

  1. adi. (ancje iperb.) che al va cuintri de morâl o de convenience o de justizie tant di produsi conturbie e disdegn coletîfpre Terenzi la cjape a la largje e al scomence cul tontonâ cuintre la massepassudarie e il vivi scandalôs dal dì di vuê (Renzo Balzan, Messe grande pai mus)
    Sin. vergognôs
  2. adi., s.m. che, cui che al è responsabil di un at che al va cuintri de morâl o de conveniencei blestemadôrs e i scandalôs a jerin condanâts de «vicinie» a jessi leâts ae berline (Pieri Menis, Lis leiendis di Buie)