scaletarie  /-ì-/  sca|le|ta|ri|e  [CO]

  1. s.f. buteghe li che si fasin e si vendin dolçs"Ven cun me. [...] In Greçan al è un for che al fâs ancje di scaletarie" (Gianni Gregoricchio, Îr e doman); dute la Gjermanie e cognòs la maravee des scaletariis dal Hoher Weg di Goslar (Agnul di Spere, Un cidinôr todesc)
    Cfr. scaletîr