sbrindinâ  sbrin|di|nâ  [CO]

  1. v.tr. (var.) viôt sbridinâ la buere a sglove e sbrindine tun bosc i ramaçs (Dolfo Zorzut, Parcè che li cisilis, i uciluts dal Signôr, a tornin di Primevere); a sercjeva di ficjâsi fra i rosârs sensa pensâ ai spins che a i varessin sbrindinât il vêl di nuvissa (Nelso Tracanelli, La cjasa dal bosc)