sbridinade /-à-/ sbri|di|na|de [BF]
-
s.f.
(ancje fig.)
azion e risultât dal sbridinâ, di rompi tirant cun fuarce:
e finì ancje la stagjon des ruvinis e des sbridinadis. O vevi chel sens strani di pâs vueide e di calme disperade che si sint cjalant ce che al reste di une cjase brusade (Carlo Sgorlon, Il dolfin)
Sin. sbregade , sbregadure , slambrade