sbridinade  /-à-/  sbri|di|na|de  [BF]

  1. s.f. (ancje fig.) azion e risultât dal sbridinâ, di rompi tirant cun fuarcee finì ancje la stagjon des ruvinis e des sbridinadis. O vevi chel sens strani di pâs vueide e di calme disperade che si sint cjalant ce che al reste di une cjase brusade (Carlo Sgorlon, Il dolfin)
    Sin. sbregade , sbregadure , slambrade