rosât
ro|sât
[CO]
-
p.pass., adi.
viôt rosâ
, viôt rosâsi
-
plen di rosis, furnît di rosis:
"Ce isal ca, che e sunin: dut bandierât, dut rosât..." (Popolâr - Andreina Nicoloso Ciceri, El «mago dalle sette teste» - Racconti popolari friulani 8)
-
adi., s.m.
colôr di rose, colôr jenfri ros e blanc:
cuant che e jesserin fûr il cîl al ere rosât (Domeni Zannier, La crete che no vai);
un colôr plui smamît intai paraments, il rosât al puest dal sope vin (Mario Martinis, La Mieze Cuaresime)
-
adi., s.m.
[CO, TS]
enol.
di vin, fat cun ue nere o messedade blancje e nere, lassant il most insiemi cu la trape par pôc timp:
a mi metè un cuartin di vin rosât (Raff BB Lazzara, trad. Stiefin Morat, Lu miliart)
Cfr. mûl
Polirematichis e espressions idiomatichis