ricjapâ
ri|cja|pâ
[CO]
-
v.tr.
(ancje fig.)
tornâ a cjapâ, tai siei diviers significâts, viôt cjapâ
-
tornâ a tignî cu lis mans
-
tornâ a vê
-
tornâ a doprâ un mieç di traspuart:
ogni tant o varès ricjapât chel treno al incontrari par tornâ a cjatâ i amîs vecjos in Toscane (Zuan dai Piruçs, Fogôr furlan)
-
tornâ a mangjâ, a bevi o a fâ jentrâ tal organisim
-
tornâ a frontâ:
atenzion particolâr a chest ambit di azion e je dedicade, in maniere juste, de L.R. 29 / 2007, che tal so Cjapitul II e ricjape e e disvilupe i contignûts dal proviodiment statâl (Marc Stolf, Masse planc e cence plans. L'ûs public de lenghe furlane)
-
tornâ a scomençâ o tornâ a fâ:
si dîs che [chel dai spetacui] al sarà l'ultin dai setôrs a ricjapâ lis ativitâts [dopo de pandemie] (Alessio Screm, "Artiscj F-VJ", clamin la nestre int a fâ i spetacui a pene pussibil)